La gelosia, desmitificant-la.
La gelosia, en contra del que podria semblar i del que suggereixen algunes lletres de cançons, arguments literaris o guions de pel·lícules, no sempre és conseqüència d’un gran amor, ni indica quant estimes a la teva parella.
Però, què són els sentiments de gelosia?
Podríem definir-los com un estat emotiu ansiós que pateix una persona i que es caracteritza per la por davant de la possibilitat de perdre el que es posseeix o es té.
En l’àmbit sentimental, el tret més acusat d’aquest sentiment és la desconfiança i sospita permanents en l’altre. La majoria entenem per gelosia aquest confús, paralitzador i obsessiu sentiment causat pel temor que la persona dipositària del nostre amor prefereixi a una altra persona en lloc de nosaltres. Segurament tots hem experimentat aquest sentiment en major o menor grau. En la realitat quotidiana, els sentiments de gelosia trenquen i enterboleixen les relacions, els individus gelosos patològics acaben minant, amb la seva possessió i persecució asfixiants, el goig i el plaer de la trobada. L’equilibri en la parella, que es basa en la tendresa, la comprensió, la tolerància i el respecte en l’autonomia de l’altre.
Tipus de gelosia
En primer lloc, convé distingir entre la gelosia normal, que qualsevol persona pot sentir en un moment donat sense que suposi un greu problema, i la gelosia patològica. La diferència entre tots dos tipus de gelosia està en el grau de patiment, intensitat i interferència d’aquest sentiment en la vida diària.
La de tipus normal consisteix en una preocupació per la possible pèrdua d’una persona estimada o malestar per la relació real o imaginada que aquesta persona té amb algú més. Els que senten aquest tipus de gelosia prefereixen que les seves parelles estiguin amb ells i no desitgen que tinguin una relació massa íntima amb ningú més, però poden acceptar-ho si la parella ho vol així.
Les persones amb gelosia patològica, presenten una intensitat i patiment molt més elevat i actuen d’una forma molt més greu, exigint o demandant que la seva parella no ha d’implicar-se emocionalment amb altres persones, sota cap concepte. La persona que pensa així se sentirà molt ansiosa, insegura, depressiva, agressiva i depenent i segurament reaccionarà causant greus danys a la seva vida individual i de parella.
I si alguna vegada t’has sentit així , aquestes són algunes de les recomanacions per començar a fer-hi front:
• Evita pensaments destructius que fan que el problema de la gelosia s’agreugi i intenta substituir-los per uns altres de seguretat i confiança que ajudin a frenar-los.
• Esforça’t a ser objectiu i aprèn a diferenciar el que són fets reals del que pot estar manipulant la teva imaginació.
• Procura ser més tolerant i deixar-li el seu espai: evita aquest impuls irrefrenable que et porta a estar en tot moment controlant i preguntant-li sobre el que fa i amb qui.
Si no aconsegueixes controlar els sentiments de gelosia, el més recomanable és que consultis a un especialista. Que t’orienti i veuràs com millora considerablement la qualitat de la teva vida afectiva.
Anna Perelló Costa Psicòloga i psicoterapeuta Nº col.1514
