Cada vegada són més freqüents els trastorns de la conducta alimentària, sobretot en una societat d’excessos i abundància. Els trastorns alimentaris poden afectar a la persona per defecte o per excés d’aliment. Són moltes les persones que tenen un problema d’afartament o menjar compulsiu.
Les persones que el pateixen sovint mengen sense gana i s’omplen, per sentir-se millor, per recompensar-se, per no pensar o per evitar l’ansietat o el dolor. Per això també en molts casos es poden anomenar menjadors emocionals.
Aquestes persones solen ingerir grans quantitats de menjar fins a sentir-se molt plens, en poc temps, amb sensació de pèrdua de control. Molts cops mengen soles ja que se senten malament i culpables per aquesta conducta, que es pot repetir varies vegades al llarg de la setmana.
El menjar és una font de plaer i esdevé una recompensa psicològica molt potent davant d’esdeveniments que no saben afrontar, d’emocions o d’estats psicològics que els angoixen. El fet de menjar els desconnecta d’aquestes emocions, que passen desapercebudes i els connecta amb sensacions positives de recompensa i plaer immediat.
Normalment hi ha un aprenentatge anterior molt potent on s’han calmat menjant i ho associen inconscientment, convertint-se en una conducta d’evitació emocional. Senten un buit que el menjar tapa, però no l’omple mai del tot.
Ben sovint les persones que es recompensen d’aquesta manera solen tenir problemes amb la seva imatge. El plaer inicial d’aquesta conducta esdevé un sentiment de malestar, vergonya i culpa per haver menjat en excés, que retro-alimenta la conducta de menjar i pot convertir-se en un cercle viciós de recompensa-malestar que és difícil de canviar per un mateix.
La manera de poder afrontar aquest problema és reconeixent-lo i buscant solucions reals. El tractament psicològic recomanat té l’objectiu d’eliminar els afartaments i normalitzar la conducta alimentària, implica el reconeixement de les emocions i l’afrontament positiu d’aquestes, buscant recursos i ajudant a la persona a gestionar l’ansietat i els estats d’ànim negatius, generant auto-estratègies per calmar-se i sentir-se be, aplicant la solució de problemes i treballant l’acceptació, l’autoimatge i l’autoestima.
